Emès el 3 d'agost del 2000
A l'estiu ve de gust fer un tomet amb el cotxe, tranquil·lament. Problema que hi ha? Aparcar. Jo crec que estan tots els cotxes aparcats des de l'any 89, i ningú els toca. Passes per un carrer i penses: "Hi posaria una bomba!". Mira que no sóc violent! Però aquell 127, què hi fa, allà? Veus un lloc buit: gual permanent. Que no en són tots, de permanents? No he vista un gual
inconstant. I si no hi ha gual, l'han pintat a mà: "No aparcar, avisem grua". A Cambrils, no és conya, hi havia un lloc on posava "Prohibido no aparcar". La gent no sabia si era conya, si el tio els estava vacil·lant o què s'havia de fer. Total: no hi aparcava ningú, i el paio s'estalviava pagar el gual. I a Madrid, sota un senyal de gual, hi vaig veure un cartell manuscrit que deia: "Ni un momento ni leches". Com que són xulos, ells...
Els senyals de prohibit aparcar fan molta ràbia. I si tenen acotacions, més. Alguns senyals no és que portin acotacions, és que porten llibre d'instruccions: "Prohibit aparcar de 8 a 20 hores, dies 15 a 31, excepte veïns, càrrega i descàrrega, dimecres mercat, màxim 30 minuts". I només del temps de llegir-ho i entendre-ho, ja t'han multat, perquè t'has passat els 30 minuts.
Sempre pots deixar-lo en doble fila. De fet, hi ha gent que no sap aparcar d'altra manera. És com un vici. Aparquen en doble fila encara que no hi hagi cap més cotxe. Pel gust de fer uns passos abans de pujar. Quan veus un forat, és com trobar or. Fas baixar el nen del cotxe perquè et guardi el lloc mentre fas la volta. I després, tens una feinada per tornar-lo a trobar. Un amic meu va fer baixar la nena, i quan va trobar el lloc hi havia una senyora gran. "Escolti, aquí no hi havia una nena?". "Sí papa, era jo".
I després, comences les maniobres. Poses marxa enrere, i poses el braç dret al seient del costat. Per què? És un gest incòmode i sense sentit. I ara que els seients porten reposacaps, encara pitjor. Aparcar, aparques, però et queda un braç que sembla el mapa de les costes del Garraf.
El més fotut és el típic de: "Tranquil, jo et vaig guiant". Són homes grans, que a casa estan cohibits i aprofiten els aparcaments per esbravar-se: "Gira tot, gira tot, vale! Valeeee!", donant cops al cotxe. Un dia vaig veure, mentre em prenia un tallat, un tio que fa: "Tira sense por, tira, tira... Vale! Proooooou!", i va donar tal cop a la xapa que a dins se'ls va disparar l'airbag. I encara diu: "Cagundé, què fem, aparquem o inflem globus?".
I a tot això, mentre intentes aparcar, els altres cotxes s'aturen i et fan aquell gest: "Te'n vas?". Això fa posar molt verviós! I a tots els que t'ho pregunten, tu "no", "no", i al final no ho saps segur ni tu! Un amic meu, l'Ortiz, dissabte passat a Platja d'Aro, a la cinquena vegada que li van dir "te'n vas?", va dir "sí", i va tornar a Barcelona. Diu: "Quan tanta gent et diu que te'n vagis, és que no t'hi volen, allà".
Tot això, però és pot evitar si pagues. Hi ha les zones blaves, que tots hem aplaudit tantes vegades. Que fins i tot pots pagar amb targeta. Ho heu fet mai? És desesperant. Has d'apretar el botonet per cada duro. I com que barates no són... Imagina't que el Madrid hagués pagat així el Figo. El Florentino tindria un dit com una pala de ping-pong.
I també hi ha els pàrquings, però surten més cars, perquè has de pagar l'aparcament i la rascada. Perquè rasques segur. Cada vegada els fan amb més columnes! Diu: "Sóc columnista". "Què treballes, en un diari?". "No, en un pàrquing". A més, els cobradors de pàrquing són un submón, també. Vas a pagar, i la seva frase preferida és: "No té res més petit?". Al Gallardo li va passar a l'inrevés: una noia li va preguntar: "No té res més grandet?". I també feia pagar, però no treballava en un pàrquing.
El millor són aquells llocs de luxe que t'aparquen el cotxe. L'altre dia, el Gallardo va anar a un bar a esmorzar, d'aquests que tenen els bocates dibuixats al vidre amb les gambes descolorides i tot, i just arribar un tio li va agafar les claus del cotxe. Va pensar: "Coi, quin luxe". Demana un talladet, es mira l'Sport i quan acaba li diu al del bar: "El servei d'aparcacotxes?". "El servei de quèèè?". "Que ha vingut un senyor i se m'ha endut les claus...". "Un altre que ha picat!". A data d'avui, encara no
li han tornat el cotxe. El Gallardo diu que és que costa molt trobar un forat a l'estiu. Sí, efectivament: costa més trobar un forat que un pringat.
A l'estiu ve de gust fer un tomet amb el cotxe, tranquil·lament. Problema que hi ha? Aparcar. Jo crec que estan tots els cotxes aparcats des de l'any 89, i ningú els toca. Passes per un carrer i penses: "Hi posaria una bomba!". Mira que no sóc violent! Però aquell 127, què hi fa, allà? Veus un lloc buit: gual permanent. Que no en són tots, de permanents? No he vista un gual
inconstant. I si no hi ha gual, l'han pintat a mà: "No aparcar, avisem grua". A Cambrils, no és conya, hi havia un lloc on posava "Prohibido no aparcar". La gent no sabia si era conya, si el tio els estava vacil·lant o què s'havia de fer. Total: no hi aparcava ningú, i el paio s'estalviava pagar el gual. I a Madrid, sota un senyal de gual, hi vaig veure un cartell manuscrit que deia: "Ni un momento ni leches". Com que són xulos, ells...
Els senyals de prohibit aparcar fan molta ràbia. I si tenen acotacions, més. Alguns senyals no és que portin acotacions, és que porten llibre d'instruccions: "Prohibit aparcar de 8 a 20 hores, dies 15 a 31, excepte veïns, càrrega i descàrrega, dimecres mercat, màxim 30 minuts". I només del temps de llegir-ho i entendre-ho, ja t'han multat, perquè t'has passat els 30 minuts.
Sempre pots deixar-lo en doble fila. De fet, hi ha gent que no sap aparcar d'altra manera. És com un vici. Aparquen en doble fila encara que no hi hagi cap més cotxe. Pel gust de fer uns passos abans de pujar. Quan veus un forat, és com trobar or. Fas baixar el nen del cotxe perquè et guardi el lloc mentre fas la volta. I després, tens una feinada per tornar-lo a trobar. Un amic meu va fer baixar la nena, i quan va trobar el lloc hi havia una senyora gran. "Escolti, aquí no hi havia una nena?". "Sí papa, era jo".
I després, comences les maniobres. Poses marxa enrere, i poses el braç dret al seient del costat. Per què? És un gest incòmode i sense sentit. I ara que els seients porten reposacaps, encara pitjor. Aparcar, aparques, però et queda un braç que sembla el mapa de les costes del Garraf.
El més fotut és el típic de: "Tranquil, jo et vaig guiant". Són homes grans, que a casa estan cohibits i aprofiten els aparcaments per esbravar-se: "Gira tot, gira tot, vale! Valeeee!", donant cops al cotxe. Un dia vaig veure, mentre em prenia un tallat, un tio que fa: "Tira sense por, tira, tira... Vale! Proooooou!", i va donar tal cop a la xapa que a dins se'ls va disparar l'airbag. I encara diu: "Cagundé, què fem, aparquem o inflem globus?".
I a tot això, mentre intentes aparcar, els altres cotxes s'aturen i et fan aquell gest: "Te'n vas?". Això fa posar molt verviós! I a tots els que t'ho pregunten, tu "no", "no", i al final no ho saps segur ni tu! Un amic meu, l'Ortiz, dissabte passat a Platja d'Aro, a la cinquena vegada que li van dir "te'n vas?", va dir "sí", i va tornar a Barcelona. Diu: "Quan tanta gent et diu que te'n vagis, és que no t'hi volen, allà".
Tot això, però és pot evitar si pagues. Hi ha les zones blaves, que tots hem aplaudit tantes vegades. Que fins i tot pots pagar amb targeta. Ho heu fet mai? És desesperant. Has d'apretar el botonet per cada duro. I com que barates no són... Imagina't que el Madrid hagués pagat així el Figo. El Florentino tindria un dit com una pala de ping-pong.
I també hi ha els pàrquings, però surten més cars, perquè has de pagar l'aparcament i la rascada. Perquè rasques segur. Cada vegada els fan amb més columnes! Diu: "Sóc columnista". "Què treballes, en un diari?". "No, en un pàrquing". A més, els cobradors de pàrquing són un submón, també. Vas a pagar, i la seva frase preferida és: "No té res més petit?". Al Gallardo li va passar a l'inrevés: una noia li va preguntar: "No té res més grandet?". I també feia pagar, però no treballava en un pàrquing.
El millor són aquells llocs de luxe que t'aparquen el cotxe. L'altre dia, el Gallardo va anar a un bar a esmorzar, d'aquests que tenen els bocates dibuixats al vidre amb les gambes descolorides i tot, i just arribar un tio li va agafar les claus del cotxe. Va pensar: "Coi, quin luxe". Demana un talladet, es mira l'Sport i quan acaba li diu al del bar: "El servei d'aparcacotxes?". "El servei de quèèè?". "Que ha vingut un senyor i se m'ha endut les claus...". "Un altre que ha picat!". A data d'avui, encara no
li han tornat el cotxe. El Gallardo diu que és que costa molt trobar un forat a l'estiu. Sí, efectivament: costa més trobar un forat que un pringat.
Zahúrda, te devuelvo tu visita de casualidad, y te respondo que no lo hice pues no se hacerlo. Si querés hacelo vos, aceptaría tu obsequio.
ResponderEliminarEstercita
Vale, lo intentaré. n_n
ResponderEliminar