miércoles, 30 de septiembre de 2009

Esclavo

Soy esclavo de mi vida
que el destino decidió.
el día a día es la rutina
de una vida por vivir.

Atrapado en el olvido
del que no puedo escapar
quiero sentirme libre
y dejar mi alma volar.

Mi voz derribó
Los muros invisibles
Mi alma despertó
Ansiando ser libre

Los momentos no vividos
y que nunca vivirás
si no rompes los muros
de tu oscuridad

Y quieres abrir los ojos
y dejar tu alma volar
la vida es un sueño
hecho realidad

Mi voz derribó
Los muros invisibles
Mi alma despertó
Ansiando ser libre

sábado, 26 de septiembre de 2009

Chrome adentro del Explorer

Google ha diseñado un plug-in o componente que se adiciona al Internet Explorer, el navegador de Microsoft, para hacerlo más rápido, en especial en el procesamiento de comandos de JavaScript. Algunas pruebas indicaron aumento de velocidad de hasta casi 10 veces. Este plugin prácticamente inserta Google Chrome, el navegador de Google, dentro del Explorer. Algunos analistas consideran esto como un entendimiento de Google que será prácticamente imposible destronar a Microsoft en el liderazgo de mercado en navegadores, y el impedimento que tendrían los usuarios del Internet Explorer para utilizar su Wave, próximo lanzamiento de una nueva manera de interactuar entre personas e información en tiempo real.

USB de altísima velocidad para 2012

El estándar del USB 3.0, compatible hacia atrás con estándares anteriores de conectividad vía USB se estableció en el 2007. Su tasa de transferencia de hasta 4.8Gbit/segundo es diez veces más rápido que la mayor tasa del USB 2.0 que se utiliza actualmente, lo que lo hace ideal para transferir grandes archivos en forma rápida. Según un estudio realizado por In-Stat, más del 70% de los dispositivos de almacenamiento como discos duros externos, memorias USB, y reproductores portátiles utilizarán este estándar para el 2012. Aunque ya está disponible, se espera una reducción importante de precio para que sea utilizado ampliamente.

domingo, 20 de septiembre de 2009

Guerra de Buscadores

Nielsen ha liberado los resultados de su evaluación mensual de número de búsquedas en cada uno de los mayores buscadores, resaltando un crecimiento en Bing el pasado mes de Agosto para tomar el 10.7% del mercado. Google sigue siendo el más usado, sirviendo el 64.6% de las búsquedas en agosto, y Yahoo está en un distante segundo puesto con el 16%. El crecimiento de Bing es más lento que la caída de Yahoo, lo que permite que Google siga creciendo también. Se estima que en menos de un año habrá una unión de los buscadores de Microsoft y Yahoo!

Facebook supera 300 millones de usuarios

La red social Facebook ha superado la marca de los 300 millones de usuarios a nivel mundial, al tiempo que está generando un flujo de caja positivo antes del tiempo proyectado, según anuncio por su Gerente Mark Zuckerberg. A pesar de ser un "numero grande", la intención de Facebook es conectar a "todo el mundo". En la medida que la compañía crece, está afrontando grandes retos como hacer que el sitio opere efectiva y eficientemente. Aunque no ofrecen detalles financieros, el flujo de caja positivo indica que puede generar suficiente dinero dentro de la operación del negocio para hacer sus inversiones.

sábado, 12 de septiembre de 2009

Els monòlegs

Emès el 10 d'agost del 2000

Últimament, hi ha una mena de febre pels monòlegs, com si fos una cosa nova. Sempre n'hi ha hagut, de monòlegs. I de grans mestres de l'humor: Capri, Gila, Fidel Castro... L'altre dia, un amic em diu: "Fa quinze anys que no parlo amb la meva dona". Dic: "Perquè esteu barallats?". Diu: "No, per no interrompre-la". La dona va sortir de la boda: "Escolta noi, jo el que volia dir-te és que... bla, bla, bla". I no ha parat en quinze anys!
Parla tant que el marit se'n va de casa a rentar el cotxe i ella no ho nota. Quan pari ja ho haurà dit tot, i callarà.

I és que hi ha gent que té molta facilitat per l'autodiscurs. Ara, això és bo o és dolent? Tu veus un paio parlant sol per carrer i no penses: "Mira, un monologuista". Penses: "Mira, un sonat". Aquells paios amb el cap baix, que van remugant mentre caminen: "A mi m'ha de dir lo que he de fer... Va, home, va... Vés que no ho hagi de fer ell, mira el què et dic... Ep, a mi no m'aixequis la veu, eh!...". Jo en conec un que presumeix d'haver inventat un sistema per
parlar sol pel carrer i que la gent no se n'adoni. Es penja un auricular i fa veure que parla per un mòbil 'sense mans'. Diu: "Puc estar sonat, però també sóc creatiu". Una vegada, al metro, se'm va posar un senyor al costat que no parava: "Bssrtsgds...". Intentava entendre el concepte. Llavors li vaig dir: "Perdoni, que parla sol?". I em diu ofès: "Jo no parlo sol: penso en veu alta". I me'l quedo mirant. Diu: "I vostè què mira?". Dic: "Jo no miro: insulto en silenci".

Els sermons i els monòlegs no són ben bé el mateix. En un monòleg, un parla i els altres escolten; en un sermó, un parla i els altres dormen. Perquè són avorrits. Clar, com que el guió sempre és el mateix... No improvisen gaire. No trobes capellans enrotllats que expliquin acudits de religió: "Germans, què és una làpida? Una xinesa que corre ràpid". I els feligresos, tronxant-se de riure. Però això no passa, perquè les esglésies,
distretes, no ho són. Una altra diferència és que els monòlegs es fan. En canvi, els sermons es donen. I no sé vosaltres, però jo prefereixo que em facin, que no pas que em donin. Digue'm tiquismiquis, però prefereixo veure-les venir.

Quan fas monòlegs, has d'estar preparat per escoltar de tot. Ara jo ja formo part del patrimoni nacional de les anècdotes de Catalunya. L'altre dia, un taxista em diu: "Hosti, Buenafuente! Parles més que la màquina de tabac d'una sala de parts, he, he, he!". I va riure tot el que és el carrer de Marina. Falton, home! Vaig estar a punt de dir-li: "Doncs tu tens menys gràcia que el retrat robot de Mazinguer-Z".

Després hi ha els que s'ofereixen: "A mi m'hauries de fitxar, Buenafuente! Jo sí que te n'explicaria, d'històries! Ja heu parlat de les sogres?". És una mica el guionista aficionat: "Aquella sogre que li diries 'bruixa, més que bruixa!'. Que són unes bruixes totes. I la dona: 'Deixa ma mare!'. I tu: 'Ta mare? Lo que has de fer és treure't aquests rulos, que et diran la rulot...'". "Buenafuente, digues això i veuràs la gent!". I quan se'n va: "Digues que ho he dit jo, eh!". A més a més, volen signar-ho.

Per escriure un bon monòleg fan falta dues coses: un guionista i molt de paper; però no d'escriure, sinó de liar. Si no, és impossible que surti. Els guionistes són com el Bio de Danone: els veus i sembla que no fotin res, però sempre estan treballant. N'hi havia un que estava dormint, i els altres em van dir: "Aquest està pensant cap endins!". Alguns guions, efectivament, "te renuevan por dentro", perquè el llegeixes i et vénen ganes de... quedar-te com nou. És un gremi agraït.

Ser guionista està bé, en part. Perquè si ets guionista del ¿Quién dijo miedo? estem parlant d'un programa cultural, tothom comenta les teves marranades: "Hosti, que guapo aquell tio que es menjava uns escarabats a la llauna". Però imagina't que ets guionista de la Carta de ajuste! "Oh, és que no sorprens". "Que no sorprenc? I què vols que faci? Subtitular-la per a sords?". O els guionistes de Cuines. Diu: "No, aquí no digui oli, digui all, que queda més rodó". I el cuiner: "Però és
que d'all no se n'ha posat mai, a l'ou ferrat!". Tots barallats; un desastre. És un gremi que s'ho ha de currar.

Jo, ha arribat un moment que no puc fer res sense un guionista. Surto al carrer i la gent em diu: "Com estàs, Andreu?". I em quedo parat: "Esperi's un moment... Té molta pressa?". I he de trucar als guionistes. M'he fet posar un petri-fax perquè m'envïn els guions de les respostes.

L'altre dia m'estava estimant amb la meva nòvia i em pregunta: "Què, t'ha agradat?". I m'arriba un fax dels guionistes que diu: "No sé a tu, però a nosaltres ens va encantar". I és que això sí que ho tenen els guionistes: els dónes la mà i t'agafen la nòvia.

Microsoft Abre y Cierra inscripciones para versión gratuita de Office 2010

Microsoft abrió hace unos días la inscripción para quienes desean utilizar la versión gratuita de Office 2010. Quienes solo necesitan una funcionalidad ofimática básica no tendrían que pagar por Microsoft Office 2010, a cambio de un constante flujo publicitario en la pantalla. Las inscripciones estuvieron disponibles solo por unos pocos días ya que debido a la alta demanda de usuarios, se eliminó la posibilidad de suscripción y solo dejó abierta la posibilidad de inscribirse para recibir noticias de lanzamiento.

Redes sociales son una fuente vital de información

Las redes sociales se están convirtiendo en la principal fuente de información para muchas empresas a la hora de recoger feedback fiable de sus clientes, según una encuesta realizada por SPSS. SPSS realizó su estudio entre los asistentes a su congreso European Directions, celebrado en Praga el pasado mes de mayo. Su conclusión fue que un 55% de las empresas dedican cada vez más tiempo y recursos a recoger y analizar las respuestas de los consumidores a través de las redes sociales. Blogs, páginas Web y sobre todo lugares como Facebook o Twitter son las nuevas fuentes de información de las empresas, y están sustituyendo de forma progresiva a los canales tradicionales.

jueves, 10 de septiembre de 2009

Els cotxes

Emès el 16 de maig del 2000

Recentment ha fet cinquanta anys que es va crear l'empresa Seat. Que la gent feia broma amb les sigles: Siempre Estamos Arreglando Tonterías, Siempre Estamos Ajustando Tornillos... També són les sigles del que pensa la Guàrdia Civil quan et persegueix per excés de velocitat: Sólo Esperamos Apretarte los Testículos.

Ara no se'n veuen tants, de Seat. Però fa un temps, tothom en tenia un: el 600, el 127, el 850... El número indicava la quantitat d'avaries per any. Un dia, al cole, quan érem petits, el Gallardo va arribar dient: "El meu pare s'ha comprat el cotxe del futur!". I a la tarda el van venir a buscar amb un Simca 1000! El futur negre que li esperava al Gallardo amb el Simca 1000, quan va començar a sortir amb la nòvia! A ell i a tots els de la Generació X, que més aviat s'hauria de dir Z, per com et quedava la columna vertebral
després de fer l'amor dins d'un d'aquells cotxes. Que quan hi havia un Simca 1000 aparcat al trencaones, sempre s'hi acostava gent a mirar com s'hi posaven els de dins. I unes ovacions... El Gallardo sortia a saludar, el capullo. Sortia en calçotets: "Gràcies, gràcies, moltes gràcies. El meu públic!". Va arribar a cobrar entrada. Es va separar de la nòvia perquè estava desesperada, no volia que la veiessin nua. És un obsés sexual, el Gallardo!

També hi havia el mític Seat 124. Quan a un nen li dius: "dibuixa un cotxe", et dibuixa sempre un 124. Tot quadrat. Dues rodetes, la caseta, un arbre... La profe: "Què és això". I ell: "El concessionari!". Més tard el van modernitzar i li van posar de nom Supermirafiori. Sempre m'he preguntat què s'havia fumat l'inventor d'aquest nom: "Hosti tios, que fort, veig moltes flors...". "Si ves flores, ¡no conduscas!". Els supertios amb pèls al pit anaven amb el Supermirafiori i no sabien què volia dir.

Actualment, els noms dels models de cotxe són més impersonals, perquè són sigles: "Jo m'he comprat un TDI". "jo un GTI..." "Doncs jo un JDT, de jódete, perquè el pago a terminis!".

Una altra característica dels cotxes moderns és que tenen molts extres. El cotxe te'l venen pelat, i el del concessionari et diu: "Bueno, si el vol de sèrie... Però clar, s'emporta una cosa que no té res... Vol airbag...? Cent mil peles". Entre els extres moderns destaquen els frens ABS, la ràdio RDS, els fars de xenó (tot i que hi ha molta xenofòbia) i el Ziritione, que el va inventar el mateix que el xampú amb Zimpiritione (aquest també era amic del del Supermirafiori).

Però fa anys, els cotxes també tenien molts extres: l'alfombreta de boles de fusta -que deien: "Això fa un massatge permanent. T'agafa des del còccix fins a baix..." però jo em sentia violat. També hi havia el gos que deia que sí; i d'altres "bueno, bueno", perquè, no es mullaven per res. Hi havia l'imant de "Papá no corras" amb les fotos dels fills. Que quan l'home tenia una amant el podia treure. Ara han fet un imant que diu: "No corras: te necesito", i la foto del ministre d'Hisenda. Clar, com que ha començat la
campanya de la renda... A d'altres hi posen: "Corre, corre, ya te cogeremos igual".

El que sempre ha estat un drama és buscar cotxe de segona mà. A l'anunci hi posen "sempre garatge", i després resulta que el garatge no té sostre i el cotxe està tot rovellat: "Això, amb una capa de pintura marxa, eh!". De pintura rupestre, perquè el cotxe aquest el van matricular a l'època de les coves d'Altamira! Que les coves d'Altamira no eren per viure-hi, eren el primer túnel de rentat. Entraves amb el teu troncomòbil per una porta, un diplodocus t'escopia al vidre, un búfal pelut donant voltes te'l rentava, i un mamut
te l'assecava aspirant amb la trompa. I en acabat passaves per caixa, i et cobrava la Sara Montiel: "Son quinientas... Fumando espero al mamut que yo quiero...".

L'últim crit en el món de l'automòbil és el sistema de localització via satèl·lit, que es diu GPS. Això és la pijada número u. Crec que vol dir Global Position System, però, també podria ser Global Prostitution System, perquè la dona sabrà al moment quan estàs aparcat davant del club de carretera Las Golfas. Això és dolent!

Per cert: segons vaig llegir l'altre dia, es veu que a Bielorússia és obligatori circular amb tres condons a la guantera del cotxe. Aquí ens obliguen a portar dos triangles, i allà tres condons. Sort que no són obligatòries les dues coses alhora, perquè em sé d'algun atabalat que posaria els condons a deu metres del cotxe i el triangle per senyalitzar la... cosa. Ara que, ben pensat, més d'una agrairia que el Conde Lequio anés ben senyalitzat. Així ja sabriem de quin mal han de morir. Pensem-ho.

domingo, 6 de septiembre de 2009

Youtube hacia el alquiler de peliculas online

En pocos meses, ya no será necesario acudir a los videoclubs para alquilar el último estreno en cartelera, ya que YouTube se encuentra en conversaciones con varios estudios cinematográficos para introducir este servicio en su Web, según varios medios internacionales. Esta estrategia colocaría a Google, dueño de YouTube, en la carrera con otras empresas que presentan este servicio online como Amazon, Apple, Blockbuster, Hulu (parte del grupo News Corp, Walt Disney y NBC Universal), Microsoft (que presta el servicio a través de su consola de juego Xbox) y Sony (que hace uso de su Play Station 3). Además, esta decisión podría resultar en una importante fuente de recursos económicos que podría ayudar a paliar las pérdidas que ha presentado la Web que depende exclusivamente de los anuncios publicitarios.

Cinta de múltiples terabytes

Imation Corp, anunció la generación de una cinta con capacidad nativa de múltiples terabytes que usa un medio avanzado de partículas de metal y emplea la tecnología TeraArmstrong, propia de la compañía. Con mejoras en la tecnología y una compresión de datos superior se logra asegurar que en la misma longitud de cinta se pueda almacenar más información, permitiendo que los gerentes de centros de datos mantengan sus áreas actuales sin necesidad de agregar espacio para acomodar el crecimiento en almacenamiento primario. Los procesos de manufactura usados para producir estos medios de almacenamiento de capacidad ultra se desarrollan en su planta de investigación y desarrollo de Oakdale, Minnesota y la fábrica de Weatherford, Oklahoma, única planta en el mundo construida específicamente para cubrir cintas de categoría terabyte.

martes, 1 de septiembre de 2009

AOCarallo

Detenido el autor de Superwoman por fomentar la heroína.