jueves, 29 de marzo de 2007

Loco por ti

He optado por no hablar de ti,
porque siempre acabo malo
sin buscarlo y me he cansado
de intentarlo y no puedo seguir.

Como un tonto ilusionado
por algo que se ha acabado,
tantas veces me lo repetí
y aún sigo aquí, loco por ti.

He optado por dejarte atrás,
y lo más que no consigo
es que me quieras como amigo
y no me quieres ni siquiera hablar.

Que tiene de divertido
el que hoy halla bebido
de ese vaso de sinceridad
y sigue aquí, loco por ti, loco por ti.

He intentado no querer mirar
ni una sola de tus fotos,
pues al mirarte a los ojos
me dan ganas de querer llorar.

Y me miro en el espejo
y me veo siempre más viejo
y te conviertes en necesidad
de verte a ti, loco por ti.

Se muy bien que el tiempo pasará,
y mi vida dará un giro
que quizás con un suspiro
encuentre esa, tu otra mitad.

Tan cargada de ilusiones
que tal vez ni las razones
sean tan fáciles de explicar,
seguiré aquí, loco por ti.

sábado, 17 de marzo de 2007

Els col·leccionables

Emès el 12 de setembre del 2000

Quan arriba el mes de setembre, els quiosquers deixen de veure la llum. Queden sepultats sota una allau de fascicles col·leccionables. Què passa al setembre, que tot són fascicles? Ens veuen cara de tontos, al setembre, o què? Quan els quiosquers surten del quiosc a l'octubre, estan blaaaaancs. Sembla que hagin viscut dins d'un capullo, i surtin convertits en papallona. Això li va passar al quiosquer de davant de casa. Al setembre es deia Ramon i era un capullo; a l'octubre es deia Cristina i semblava una papallona. Sí que em parlava d'operar-se, però jo em creia que era d'apendicitis.

Segons les estadístiques, la majoria de gent que comença un col·leccionable no passa del segon fascicle. I és normal. D'entrada, són incòmodes de comprar. Pagues 195 peles i et donen un fascicle de dues pàgines, enganxat sobre un cartró de tres metres. Que no el pots ni agafar, perquè no t'arriben els braços. Vas caminant pel carrer i sembles la carta del rei de bastos. Una vegada vaig començar una col·lecció i vaig estar dues hores estripant cartró. I al final, a dins no hi havia res. Me'n vaig al quiosquer i li dic: "Perdoni, aquí no hi ha res.
De què és aquest col·leccionable?". I em diu: Cartones del mundo. I jo vaig pensar: "Capullo!".

Aquest any no sé què passa però hi ha una febre per la porcellana. Ho heu notat? Cajitas de porcelana. Qui col·lecciona capsetes de porcellana? Jo vaig a sopar a casa d'una tia que té tot de capsetes de porcellana i foto el camp. Segur que és una psicòpata, aquella noia: "Mira les capsetes que tiiiinc". Mal rotllo. Muñecas de porcelana... Tot és de porcellana. Fan molta por! Fora, fora... Segur que la té al llitet de soltera, al costat del coixí. Tot és de porcellana. Això sí, autèntica i delicada. L'altre dia vaig sentir dos transportistes:
"Tu saps si han tret la col·lecció Maracas de porcelana? Diu: "No". "Doncs em sembla que s'han esmicolat las capsetes". Ho enteneu? Aquest acudit no és meu.

També tenen molta tirada les maquetes. Tipus: "Máquinas de guerra. Con el número uno, la primera pieza del Helicóptero Apache". O bé: "Casa de muñecas en miniatura. Con el primer fascículo, el bidé y la cadenita del váter de regalo". Gent gran, adulta, fent casetes. L'Ortiz era molt aficionat a aquestes cases. En tenia un munt. Un dia em va convidar al seu pis. Dic: "Que també has fet la col·lecció de Cocinas en miniatura?". Diu: "No, és el pis que és petit". Era tan petit, que per moblar-lo va haver de cridar un senyor d'aquells que construeix barcos
dins les ampolles. Li va dir: "Posi'm el microones allí". "Trigaré unes setmanes, eh!". Va anar desmuntant el microones peça per peça i les va anar col·locant.

Els fascicles que tenen més èxit són els dels cursos d'idiomes, d'informàtica... A mi m'agraden molt els de CCC, "Nuestra meta eres tú". Fas el curs de guitarra, i et regalen una guitarra. Fas el curs de jardineria, i et regalen una guitarra. Sempre et regalen una guitarra. El senyor CCC, Carlos Carnicero, per exemple, devia comprar-ne una remesa massa gran i ara tenen sobreestoc de guitarres.

Els cursos més perillosos són els d'electrònica. Ara n'han tret un que es diu Electrónica modular. Sempre hi ha el típic que després de llegir el segon fascicle ja es creu l'inventor del corrent elèctric i comença a remenar el televisor per dins. Com un amic meu, el Castillo, que se li va espatllar la ràdio, la va desmuntar i no sé què va tocar, però cada cop que pujava el volum, l'Antoni Bassas s'enrampava dins de l'estudi. El veies sortir de Catalunya Ràdio i semblava el moreno de Cruz y Raya. Era un sac de nervis.

La majoria de col·leccionables són per adults. Fins i tot aquest dels Ositos de peluche. A l'anunci diuen: Te enamorarán, i surt una noia de trenta anys jugant amb ells. Que penses: "Serà el pèl, que les atrau?"

Segons els quiosquers, un col·leccionable que s'ha esgotat de seguida és el de El mundo secreto de las hierbas. El que no s'ha dit és que també s'ha esgotat el paper de fumar de tots els estancs. Es veu que més d'un ja el coneixia, aquest "mundo secreto".

jueves, 15 de marzo de 2007

Falsas noticias falsas

A Coruña:

- Un hombre se pierde un año voluntariamente para salir en el programa "¿Quién sabe dónde?"

Madrid:

- Muere tras fallecer mientras perdía la vida.

- Un avión con 200 pasajeros se estrella en el cementerio municipal de Madrid, ya se han recuperado 500 cadaveres.