Demà s'inauguren els Jocs Olímpics de Sidney. Això vol dir esports a tothora. Segur que molta gent s'apuntarà al gimnàs per mimetisme. Que estàs veient a la tele aquells atletes fibrats, i et vas mirant la panxa, i penses: què ha fallat?
El gimnàs és l'assignatura pendent de tothom. La majoria de gent es pensa que estant matriculat al gimnàs ja t'aprimes. Jo en sé d'un que es va apuntar i només hi va anar un dia: el dia de la inauguració. Es va afartar de canapès i es va engreixar vint quilos. I tot per culpa d'anar al gimnàs,
veus? I el paio: "No ho entenc, vaig al gimnàs i m'engreixo!".
Normalment, els gimnasos tenen noms imponents: Sansón, Olimpus, Maratón. Un dia vaig passar per davant d'un que es deia Gimnàs Galindo. Vaig treure el cap i la gent no tenia cossos Danone, tenia cossos Petit Suisse. Eren petiiiiiits.
Hi ha gimnasos que aprofiten per vendre't productes. Et diuen: "Estàs molt prim, hauries de prendre batuts de proteïnes i se't posarà tot definit". La paraula és "definit". Clar, al gimnàs hi va gent que no està prou definida. Un amic meu no ho va entendre bé i s'ho fotia tot batut. Es feia uns ous ferrats amb xistorra i els passava pel minipimer. I no s'aprimava.
A mi em fan por les màquines de peses. N'hi ha algunes que no saps com entrar-hi. O el que és pitjor: no saps som sortir-ne. El millor és fixar-te amb la gent que en sap. Un dia m'apropo a un paio i li dic: "Perdona, què fas?". I ell diu: "Faig cultisme". Em diu: "I tu què fas?". Dic: "Jo faig ocultisme". Perquè m'havia d'anar amagant, per no passar vergonya, d'escanyolit que estava.
Hi ha culturistes que fan patir. Estan tan inflats que sembla que hagin de petar. I com brillen els seus cossos! L'altre dia un tio em diu: "T'agrada el que veus?". "A veure, a veure un moment... És que brilles!", li vaig dir. És curiós que brillen, però no suen. Per mi que quan es dutxen no fan servir esponges normals, fan servir esponges Yak, d'aquestes per les sabates.
Els culturistes es detecten de seguida. Sempre estan davant dels miralls fent postures. Ja posen uns miralls que aprimen una mica. Tenen una forma còncava. Et mires i penses: "Coi, no estic tan malament!". Mentida. Després, arribes a casa i estàs igual. Però suposo que ho fan com a teràpia psicològica, perquè et vegis una miqueta més estilitzat. La gent no et mira a la cara al parlar, ells es van mirant a si mateixos fins l'últim musculet. L'Ortiz va arribar a creure que mirant-te al mirall et posaves catxes. I es va fer instal·lar miralls per tota la casa. Cada cop que el visitava la sogra era un malson, la veia multiplicada pertot arreu.
Normalment, les noies prefereixen fer aeròbic. Ara, per fer aeròbic cal tenir molta coordinació. Si no, sembla que tinguis el mal de Sant Vito. Veus cada tio que està passant un mal rato... Un amic meu, el Carmona, tenia tan poca coordinació que el van expulsar del gimnàs. Crec que és l'únic cas d'expulsió de gimnàs d'Espanya: "Senyor Carmona, marxi cap a casa que fa que es perdi fins el monitor!".
"És que no tinc coordinació". "Doncs vagi a classe de coordinació primer!". El Carmona no podia caminar i menjar xiclet alhora. Es perdia. Quan anava pel carrer, feia tres passes, es parava i menjava xiclet; feia tres passes, es parava i menjava xiclet. Semblava Las muñecas de Famosa.
Els menys agosarats no fan ni peses, ni aeròbic. Fan bicicleta estàtica, rem, steps... El que té més èxit és la cinta de córrer. Això sí: sembles un hàmster. Ara les fan intel·ligents. Et parlen i tot. Si veuen que baixes el ritme et diuen: "Su ritmo ha descendido". Una vegada vaig pujar a una d'aquestes. Faig tres passes i ja no podia més. La màquina em diu: "Su tabaco, gracias", i em treu un paquet de Fortuna.
Als vestidors dels gimnasos corres el perill, com a tota instal·lació esportiva, d'agafar fongs. El millor és anar preparat. Com el Fajardo, que li dic: "Veig que portes xancletes". Diu: "No, són els fongs, que ja han agafat la forma del peu". Tenia tants fongs que els havia ensinistrat i tot. Segons les necessitats, li agafaven forma de mitjons, de tovallola, de calçotets... No li calia portar res.
Feu esport amb coneixement. I, com diem sempre, el millor esport no és altre que mirar-se'l per la tele.
No hay comentarios:
Publicar un comentario