Emès el 16 de maig del 2000
Recentment ha fet cinquanta anys que es va crear l'empresa Seat. Que la gent feia broma amb les sigles: Siempre Estamos Arreglando Tonterías, Siempre Estamos Ajustando Tornillos... També són les sigles del que pensa la Guàrdia Civil quan et persegueix per excés de velocitat: Sólo Esperamos Apretarte los Testículos.
Ara no se'n veuen tants, de Seat. Però fa un temps, tothom en tenia un: el 600, el 127, el 850... El número indicava la quantitat d'avaries per any. Un dia, al cole, quan érem petits, el Gallardo va arribar dient: "El meu pare s'ha comprat el cotxe del futur!". I a la tarda el van venir a buscar amb un Simca 1000! El futur negre que li esperava al Gallardo amb el Simca 1000, quan va començar a sortir amb la nòvia! A ell i a tots els de la Generació X, que més aviat s'hauria de dir Z, per com et quedava la columna vertebral
després de fer l'amor dins d'un d'aquells cotxes. Que quan hi havia un Simca 1000 aparcat al trencaones, sempre s'hi acostava gent a mirar com s'hi posaven els de dins. I unes ovacions... El Gallardo sortia a saludar, el capullo. Sortia en calçotets: "Gràcies, gràcies, moltes gràcies. El meu públic!". Va arribar a cobrar entrada. Es va separar de la nòvia perquè estava desesperada, no volia que la veiessin nua. És un obsés sexual, el Gallardo!
També hi havia el mític Seat 124. Quan a un nen li dius: "dibuixa un cotxe", et dibuixa sempre un 124. Tot quadrat. Dues rodetes, la caseta, un arbre... La profe: "Què és això". I ell: "El concessionari!". Més tard el van modernitzar i li van posar de nom Supermirafiori. Sempre m'he preguntat què s'havia fumat l'inventor d'aquest nom: "Hosti tios, que fort, veig moltes flors...". "Si ves flores, ¡no conduscas!". Els supertios amb pèls al pit anaven amb el Supermirafiori i no sabien què volia dir.
Actualment, els noms dels models de cotxe són més impersonals, perquè són sigles: "Jo m'he comprat un TDI". "jo un GTI..." "Doncs jo un JDT, de jódete, perquè el pago a terminis!".
Una altra característica dels cotxes moderns és que tenen molts extres. El cotxe te'l venen pelat, i el del concessionari et diu: "Bueno, si el vol de sèrie... Però clar, s'emporta una cosa que no té res... Vol airbag...? Cent mil peles". Entre els extres moderns destaquen els frens ABS, la ràdio RDS, els fars de xenó (tot i que hi ha molta xenofòbia) i el Ziritione, que el va inventar el mateix que el xampú amb Zimpiritione (aquest també era amic del del Supermirafiori).
Però fa anys, els cotxes també tenien molts extres: l'alfombreta de boles de fusta -que deien: "Això fa un massatge permanent. T'agafa des del còccix fins a baix..." però jo em sentia violat. També hi havia el gos que deia que sí; i d'altres "bueno, bueno", perquè, no es mullaven per res. Hi havia l'imant de "Papá no corras" amb les fotos dels fills. Que quan l'home tenia una amant el podia treure. Ara han fet un imant que diu: "No corras: te necesito", i la foto del ministre d'Hisenda. Clar, com que ha començat la
campanya de la renda... A d'altres hi posen: "Corre, corre, ya te cogeremos igual".
El que sempre ha estat un drama és buscar cotxe de segona mà. A l'anunci hi posen "sempre garatge", i després resulta que el garatge no té sostre i el cotxe està tot rovellat: "Això, amb una capa de pintura marxa, eh!". De pintura rupestre, perquè el cotxe aquest el van matricular a l'època de les coves d'Altamira! Que les coves d'Altamira no eren per viure-hi, eren el primer túnel de rentat. Entraves amb el teu troncomòbil per una porta, un diplodocus t'escopia al vidre, un búfal pelut donant voltes te'l rentava, i un mamut
te l'assecava aspirant amb la trompa. I en acabat passaves per caixa, i et cobrava la Sara Montiel: "Son quinientas... Fumando espero al mamut que yo quiero...".
L'últim crit en el món de l'automòbil és el sistema de localització via satèl·lit, que es diu GPS. Això és la pijada número u. Crec que vol dir Global Position System, però, també podria ser Global Prostitution System, perquè la dona sabrà al moment quan estàs aparcat davant del club de carretera Las Golfas. Això és dolent!
Per cert: segons vaig llegir l'altre dia, es veu que a Bielorússia és obligatori circular amb tres condons a la guantera del cotxe. Aquí ens obliguen a portar dos triangles, i allà tres condons. Sort que no són obligatòries les dues coses alhora, perquè em sé d'algun atabalat que posaria els condons a deu metres del cotxe i el triangle per senyalitzar la... cosa. Ara que, ben pensat, més d'una agrairia que el Conde Lequio anés ben senyalitzat. Així ja sabriem de quin mal han de morir. Pensem-ho.
Recentment ha fet cinquanta anys que es va crear l'empresa Seat. Que la gent feia broma amb les sigles: Siempre Estamos Arreglando Tonterías, Siempre Estamos Ajustando Tornillos... També són les sigles del que pensa la Guàrdia Civil quan et persegueix per excés de velocitat: Sólo Esperamos Apretarte los Testículos.
Ara no se'n veuen tants, de Seat. Però fa un temps, tothom en tenia un: el 600, el 127, el 850... El número indicava la quantitat d'avaries per any. Un dia, al cole, quan érem petits, el Gallardo va arribar dient: "El meu pare s'ha comprat el cotxe del futur!". I a la tarda el van venir a buscar amb un Simca 1000! El futur negre que li esperava al Gallardo amb el Simca 1000, quan va començar a sortir amb la nòvia! A ell i a tots els de la Generació X, que més aviat s'hauria de dir Z, per com et quedava la columna vertebral
després de fer l'amor dins d'un d'aquells cotxes. Que quan hi havia un Simca 1000 aparcat al trencaones, sempre s'hi acostava gent a mirar com s'hi posaven els de dins. I unes ovacions... El Gallardo sortia a saludar, el capullo. Sortia en calçotets: "Gràcies, gràcies, moltes gràcies. El meu públic!". Va arribar a cobrar entrada. Es va separar de la nòvia perquè estava desesperada, no volia que la veiessin nua. És un obsés sexual, el Gallardo!
També hi havia el mític Seat 124. Quan a un nen li dius: "dibuixa un cotxe", et dibuixa sempre un 124. Tot quadrat. Dues rodetes, la caseta, un arbre... La profe: "Què és això". I ell: "El concessionari!". Més tard el van modernitzar i li van posar de nom Supermirafiori. Sempre m'he preguntat què s'havia fumat l'inventor d'aquest nom: "Hosti tios, que fort, veig moltes flors...". "Si ves flores, ¡no conduscas!". Els supertios amb pèls al pit anaven amb el Supermirafiori i no sabien què volia dir.
Actualment, els noms dels models de cotxe són més impersonals, perquè són sigles: "Jo m'he comprat un TDI". "jo un GTI..." "Doncs jo un JDT, de jódete, perquè el pago a terminis!".
Una altra característica dels cotxes moderns és que tenen molts extres. El cotxe te'l venen pelat, i el del concessionari et diu: "Bueno, si el vol de sèrie... Però clar, s'emporta una cosa que no té res... Vol airbag...? Cent mil peles". Entre els extres moderns destaquen els frens ABS, la ràdio RDS, els fars de xenó (tot i que hi ha molta xenofòbia) i el Ziritione, que el va inventar el mateix que el xampú amb Zimpiritione (aquest també era amic del del Supermirafiori).
Però fa anys, els cotxes també tenien molts extres: l'alfombreta de boles de fusta -que deien: "Això fa un massatge permanent. T'agafa des del còccix fins a baix..." però jo em sentia violat. També hi havia el gos que deia que sí; i d'altres "bueno, bueno", perquè, no es mullaven per res. Hi havia l'imant de "Papá no corras" amb les fotos dels fills. Que quan l'home tenia una amant el podia treure. Ara han fet un imant que diu: "No corras: te necesito", i la foto del ministre d'Hisenda. Clar, com que ha començat la
campanya de la renda... A d'altres hi posen: "Corre, corre, ya te cogeremos igual".
El que sempre ha estat un drama és buscar cotxe de segona mà. A l'anunci hi posen "sempre garatge", i després resulta que el garatge no té sostre i el cotxe està tot rovellat: "Això, amb una capa de pintura marxa, eh!". De pintura rupestre, perquè el cotxe aquest el van matricular a l'època de les coves d'Altamira! Que les coves d'Altamira no eren per viure-hi, eren el primer túnel de rentat. Entraves amb el teu troncomòbil per una porta, un diplodocus t'escopia al vidre, un búfal pelut donant voltes te'l rentava, i un mamut
te l'assecava aspirant amb la trompa. I en acabat passaves per caixa, i et cobrava la Sara Montiel: "Son quinientas... Fumando espero al mamut que yo quiero...".
L'últim crit en el món de l'automòbil és el sistema de localització via satèl·lit, que es diu GPS. Això és la pijada número u. Crec que vol dir Global Position System, però, també podria ser Global Prostitution System, perquè la dona sabrà al moment quan estàs aparcat davant del club de carretera Las Golfas. Això és dolent!
Per cert: segons vaig llegir l'altre dia, es veu que a Bielorússia és obligatori circular amb tres condons a la guantera del cotxe. Aquí ens obliguen a portar dos triangles, i allà tres condons. Sort que no són obligatòries les dues coses alhora, perquè em sé d'algun atabalat que posaria els condons a deu metres del cotxe i el triangle per senyalitzar la... cosa. Ara que, ben pensat, més d'una agrairia que el Conde Lequio anés ben senyalitzat. Així ja sabriem de quin mal han de morir. Pensem-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario