sábado, 14 de noviembre de 2009
HP Compra 3Com
Hewlett-Packard ha adquirido 3Com, uno de los líderes en fabricación de equipos para infraestructura de Redes Informáticas por una cantidad cercana a los 2.700 millones de dólares. Dicho acuerdo, que ya ha sido aprobado por las juntas directivas de ambas compañías y se espera que esté activo para el primer semestre de 2010, tendrá que ser validado por los órganos reguladores encargados de velar por la libre competencia en el mercado. Esta adquisición supondrá un mayor impulso para la compañía en su estrategia de lanzar sus servicios de centros de datos, basada en la convergencia de los servidores, almacenamiento, redes, gestión, instalaciones y otros servicios.
Google compra AdMob
Google ha anunciado la adquisición de AdMob, una plataforma especializada en publicidad en teléfonos móviles por 750 millones de dólares. Google informa que con la compra de Admob, que ha denominado esta adquisición como una de las más importantes en su historia, van a mejorar de forma sustancial su capacidad y tecnología en el mercado de la publicidad en telefonía móvil. Con esta compra, Google orienta su estrategia en el mercado de la publicidad en telefonía móvil, un mercado precisamente donde Google ya se introdujo de lleno con la adquisición el pasado año 2008 de DoubleClick Mobile, una unidad de DoubleClick, proveedor líder de servicios de tecnología de publicidad digital.
martes, 10 de noviembre de 2009
Anar al gimnàs
Emès el 14 de setembre del 2000
Demà s'inauguren els Jocs Olímpics de Sidney. Això vol dir esports a tothora. Segur que molta gent s'apuntarà al gimnàs per mimetisme. Que estàs veient a la tele aquells atletes fibrats, i et vas mirant la panxa, i penses: què ha fallat?
El gimnàs és l'assignatura pendent de tothom. La majoria de gent es pensa que estant matriculat al gimnàs ja t'aprimes. Jo en sé d'un que es va apuntar i només hi va anar un dia: el dia de la inauguració. Es va afartar de canapès i es va engreixar vint quilos. I tot per culpa d'anar al gimnàs,
veus? I el paio: "No ho entenc, vaig al gimnàs i m'engreixo!".
Normalment, els gimnasos tenen noms imponents: Sansón, Olimpus, Maratón. Un dia vaig passar per davant d'un que es deia Gimnàs Galindo. Vaig treure el cap i la gent no tenia cossos Danone, tenia cossos Petit Suisse. Eren petiiiiiits.
Hi ha gimnasos que aprofiten per vendre't productes. Et diuen: "Estàs molt prim, hauries de prendre batuts de proteïnes i se't posarà tot definit". La paraula és "definit". Clar, al gimnàs hi va gent que no està prou definida. Un amic meu no ho va entendre bé i s'ho fotia tot batut. Es feia uns ous ferrats amb xistorra i els passava pel minipimer. I no s'aprimava.
A mi em fan por les màquines de peses. N'hi ha algunes que no saps com entrar-hi. O el que és pitjor: no saps som sortir-ne. El millor és fixar-te amb la gent que en sap. Un dia m'apropo a un paio i li dic: "Perdona, què fas?". I ell diu: "Faig cultisme". Em diu: "I tu què fas?". Dic: "Jo faig ocultisme". Perquè m'havia d'anar amagant, per no passar vergonya, d'escanyolit que estava.
Hi ha culturistes que fan patir. Estan tan inflats que sembla que hagin de petar. I com brillen els seus cossos! L'altre dia un tio em diu: "T'agrada el que veus?". "A veure, a veure un moment... És que brilles!", li vaig dir. És curiós que brillen, però no suen. Per mi que quan es dutxen no fan servir esponges normals, fan servir esponges Yak, d'aquestes per les sabates.
Els culturistes es detecten de seguida. Sempre estan davant dels miralls fent postures. Ja posen uns miralls que aprimen una mica. Tenen una forma còncava. Et mires i penses: "Coi, no estic tan malament!". Mentida. Després, arribes a casa i estàs igual. Però suposo que ho fan com a teràpia psicològica, perquè et vegis una miqueta més estilitzat. La gent no et mira a la cara al parlar, ells es van mirant a si mateixos fins l'últim musculet. L'Ortiz va arribar a creure que mirant-te al mirall et posaves catxes. I es va fer instal·lar miralls per tota la casa. Cada cop que el visitava la sogra era un malson, la veia multiplicada pertot arreu.
Normalment, les noies prefereixen fer aeròbic. Ara, per fer aeròbic cal tenir molta coordinació. Si no, sembla que tinguis el mal de Sant Vito. Veus cada tio que està passant un mal rato... Un amic meu, el Carmona, tenia tan poca coordinació que el van expulsar del gimnàs. Crec que és l'únic cas d'expulsió de gimnàs d'Espanya: "Senyor Carmona, marxi cap a casa que fa que es perdi fins el monitor!".
"És que no tinc coordinació". "Doncs vagi a classe de coordinació primer!". El Carmona no podia caminar i menjar xiclet alhora. Es perdia. Quan anava pel carrer, feia tres passes, es parava i menjava xiclet; feia tres passes, es parava i menjava xiclet. Semblava Las muñecas de Famosa.
Els menys agosarats no fan ni peses, ni aeròbic. Fan bicicleta estàtica, rem, steps... El que té més èxit és la cinta de córrer. Això sí: sembles un hàmster. Ara les fan intel·ligents. Et parlen i tot. Si veuen que baixes el ritme et diuen: "Su ritmo ha descendido". Una vegada vaig pujar a una d'aquestes. Faig tres passes i ja no podia més. La màquina em diu: "Su tabaco, gracias", i em treu un paquet de Fortuna.
Als vestidors dels gimnasos corres el perill, com a tota instal·lació esportiva, d'agafar fongs. El millor és anar preparat. Com el Fajardo, que li dic: "Veig que portes xancletes". Diu: "No, són els fongs, que ja han agafat la forma del peu". Tenia tants fongs que els havia ensinistrat i tot. Segons les necessitats, li agafaven forma de mitjons, de tovallola, de calçotets... No li calia portar res.
Feu esport amb coneixement. I, com diem sempre, el millor esport no és altre que mirar-se'l per la tele.
Demà s'inauguren els Jocs Olímpics de Sidney. Això vol dir esports a tothora. Segur que molta gent s'apuntarà al gimnàs per mimetisme. Que estàs veient a la tele aquells atletes fibrats, i et vas mirant la panxa, i penses: què ha fallat?
El gimnàs és l'assignatura pendent de tothom. La majoria de gent es pensa que estant matriculat al gimnàs ja t'aprimes. Jo en sé d'un que es va apuntar i només hi va anar un dia: el dia de la inauguració. Es va afartar de canapès i es va engreixar vint quilos. I tot per culpa d'anar al gimnàs,
veus? I el paio: "No ho entenc, vaig al gimnàs i m'engreixo!".
Normalment, els gimnasos tenen noms imponents: Sansón, Olimpus, Maratón. Un dia vaig passar per davant d'un que es deia Gimnàs Galindo. Vaig treure el cap i la gent no tenia cossos Danone, tenia cossos Petit Suisse. Eren petiiiiiits.
Hi ha gimnasos que aprofiten per vendre't productes. Et diuen: "Estàs molt prim, hauries de prendre batuts de proteïnes i se't posarà tot definit". La paraula és "definit". Clar, al gimnàs hi va gent que no està prou definida. Un amic meu no ho va entendre bé i s'ho fotia tot batut. Es feia uns ous ferrats amb xistorra i els passava pel minipimer. I no s'aprimava.
A mi em fan por les màquines de peses. N'hi ha algunes que no saps com entrar-hi. O el que és pitjor: no saps som sortir-ne. El millor és fixar-te amb la gent que en sap. Un dia m'apropo a un paio i li dic: "Perdona, què fas?". I ell diu: "Faig cultisme". Em diu: "I tu què fas?". Dic: "Jo faig ocultisme". Perquè m'havia d'anar amagant, per no passar vergonya, d'escanyolit que estava.
Hi ha culturistes que fan patir. Estan tan inflats que sembla que hagin de petar. I com brillen els seus cossos! L'altre dia un tio em diu: "T'agrada el que veus?". "A veure, a veure un moment... És que brilles!", li vaig dir. És curiós que brillen, però no suen. Per mi que quan es dutxen no fan servir esponges normals, fan servir esponges Yak, d'aquestes per les sabates.
Els culturistes es detecten de seguida. Sempre estan davant dels miralls fent postures. Ja posen uns miralls que aprimen una mica. Tenen una forma còncava. Et mires i penses: "Coi, no estic tan malament!". Mentida. Després, arribes a casa i estàs igual. Però suposo que ho fan com a teràpia psicològica, perquè et vegis una miqueta més estilitzat. La gent no et mira a la cara al parlar, ells es van mirant a si mateixos fins l'últim musculet. L'Ortiz va arribar a creure que mirant-te al mirall et posaves catxes. I es va fer instal·lar miralls per tota la casa. Cada cop que el visitava la sogra era un malson, la veia multiplicada pertot arreu.
Normalment, les noies prefereixen fer aeròbic. Ara, per fer aeròbic cal tenir molta coordinació. Si no, sembla que tinguis el mal de Sant Vito. Veus cada tio que està passant un mal rato... Un amic meu, el Carmona, tenia tan poca coordinació que el van expulsar del gimnàs. Crec que és l'únic cas d'expulsió de gimnàs d'Espanya: "Senyor Carmona, marxi cap a casa que fa que es perdi fins el monitor!".
"És que no tinc coordinació". "Doncs vagi a classe de coordinació primer!". El Carmona no podia caminar i menjar xiclet alhora. Es perdia. Quan anava pel carrer, feia tres passes, es parava i menjava xiclet; feia tres passes, es parava i menjava xiclet. Semblava Las muñecas de Famosa.
Els menys agosarats no fan ni peses, ni aeròbic. Fan bicicleta estàtica, rem, steps... El que té més èxit és la cinta de córrer. Això sí: sembles un hàmster. Ara les fan intel·ligents. Et parlen i tot. Si veuen que baixes el ritme et diuen: "Su ritmo ha descendido". Una vegada vaig pujar a una d'aquestes. Faig tres passes i ja no podia més. La màquina em diu: "Su tabaco, gracias", i em treu un paquet de Fortuna.
Als vestidors dels gimnasos corres el perill, com a tota instal·lació esportiva, d'agafar fongs. El millor és anar preparat. Com el Fajardo, que li dic: "Veig que portes xancletes". Diu: "No, són els fongs, que ja han agafat la forma del peu". Tenia tants fongs que els havia ensinistrat i tot. Segons les necessitats, li agafaven forma de mitjons, de tovallola, de calçotets... No li calia portar res.
Feu esport amb coneixement. I, com diem sempre, el millor esport no és altre que mirar-se'l per la tele.
domingo, 8 de noviembre de 2009
Nueva estrategia de Google le convierte en competidor de iTunes
Google ha firmado contratos con MySpace y los servicios de venta de música en línea Pandora, iMeem y LaLa.com, para la indexación y venta de títulos musicales. La nueva estrategia implica que los resultados del buscador de Google incluirán un botón que permitirá a los usuarios escuchar parte de las canciones, además de un enlace hacia los sitios mencionados, desde donde será posible comprar la música. Para usar la nueva función, el usuario no necesita conocer el nombre de la canción ni su intérprete, sino solo parte de la letra. Google, por su parte, indica que el 20% de las búsquedas realizadas en su sitio están relacionadas de una u otra forma con la música.
PCs podrán reconocer gestos y lenguaje corporal del usuario
Según científicos, la próxima generación de interfaces entre ordenadores y seres humanos hará posible para el PC no solo entender y ejecutar comandos de voz, sino también entender el lenguaje corporal de las personas. Diversos estudios de comunicación humana coinciden en que menos del 20% de la comunicación interpersonal se realiza con palabras; el resto se basa en el lenguaje corporal. Científicos británicos han desarrollado un sistema que permitirá al PC interpretar estas señales no verbales y, de esa forma, entender los deseos del usuario. Científicos de la universidad británica de Surrey han trabajado en un proyecto tendiente a lograr que el PC interprete los sentimientos y gestos de las personas. El sistema automatizado estaría en condiciones de decidir si el usuario está de acuerdo o en desacuerdo, o si sencillamente está confundido. El próximo paso de la investigación será analizar distintas situaciones sociales y diferencias culturales. Los científicos esperan que su tecnología pueda ser usada en el desarrollo de programas que logren reconocer las intenciones de sus usuarios.
martes, 3 de noviembre de 2009
Hazme un sitio entre tu piel
Si me ves!!,
bésame!!,
hazme un sitio entre tu piel!!
voy buscando alguna voz en mi,
que me ayude bien a discernir,
pues mi mente es un vestido que me queda mal
¿cuál ha sido?, ¿dónde está el error?
que me ha condenado al terror de una mente en blanco y negro,
¿dónde esta mi lugar?,
no soy como los demás,
yo sé pensar,
estoy solo y tengo miedo.
Si me ves!!,
bésame!!,
hazme un sitio entre tu piel!!
que los rasgos de mi cara no te impidan ver mi ser,
sentirás que mi amor tiene sed de que una voz ,
me susurre o me acaricie o me regale una ilusión.
Dame mimos, dame tu calor,
te los devolveré en forma de flor,
recibirás por cien multiplicado lo que me des,
si me apartas no me integraré,
si me abandonas yo me perderé,
el rechazo es mi condena.
¿Dónde está mi Libertad?
buscaré un futuro para mí,
me va a costar,
pero sin amor no puedo.
Si me ves!!,
bésame!!,
hazme un sitio entre tu piel!!
que los rasgos de mi cara no te impidan ver mi ser
sentirás que mi amor tiene sed de que una voz
me susurre una caricia o me regale una ilusión.
Y al final llegaré, donde me lleven los pies,
Y si quieres conocerme no me observes, mírame,
¿Dónde estás libertad?, mi celda es la soledad
el silencio que no calla, es el vacio de tu voz
Si me ves!!,
bésame!!,
hazme un sitio entre tu piel!!
que los rasgos de mi cara no te impidan ver mi ser
sentiras que mi amor tiene sed de que una voz
me susurre una caricia o me regale una ilusión.
bésame!!,
hazme un sitio entre tu piel!!
voy buscando alguna voz en mi,
que me ayude bien a discernir,
pues mi mente es un vestido que me queda mal
¿cuál ha sido?, ¿dónde está el error?
que me ha condenado al terror de una mente en blanco y negro,
¿dónde esta mi lugar?,
no soy como los demás,
yo sé pensar,
estoy solo y tengo miedo.
Si me ves!!,
bésame!!,
hazme un sitio entre tu piel!!
que los rasgos de mi cara no te impidan ver mi ser,
sentirás que mi amor tiene sed de que una voz ,
me susurre o me acaricie o me regale una ilusión.
Dame mimos, dame tu calor,
te los devolveré en forma de flor,
recibirás por cien multiplicado lo que me des,
si me apartas no me integraré,
si me abandonas yo me perderé,
el rechazo es mi condena.
¿Dónde está mi Libertad?
buscaré un futuro para mí,
me va a costar,
pero sin amor no puedo.
Si me ves!!,
bésame!!,
hazme un sitio entre tu piel!!
que los rasgos de mi cara no te impidan ver mi ser
sentirás que mi amor tiene sed de que una voz
me susurre una caricia o me regale una ilusión.
Y al final llegaré, donde me lleven los pies,
Y si quieres conocerme no me observes, mírame,
¿Dónde estás libertad?, mi celda es la soledad
el silencio que no calla, es el vacio de tu voz
Si me ves!!,
bésame!!,
hazme un sitio entre tu piel!!
que los rasgos de mi cara no te impidan ver mi ser
sentiras que mi amor tiene sed de que una voz
me susurre una caricia o me regale una ilusión.
domingo, 1 de noviembre de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

