Avui ha començat la Primera Setmana Sense Fum, un repte llançat per la Societat Espanyola de Medicina amb l'objectiu de reduir el consum de tabac. Com que jo sóc una persona solidària amb mi, he decidit apuntar-me a aquesta iniciativa. Però això no és tan fàcil. M'he hagut d'omplir el cos de parxes. Diuen que va molt bé. Ara: s'han de saber utilitzar. No com el Gallardo, que es liava cigarros amb els parxes, pensant-se que feia el mateix efecte.
De mètodes per deixar de fumar n'hi ha molts: els xiclets de nicotina, l'homeopatia, el cigarrets de plàstic... Aquest últim és infal·lible. És igual que fumar un cigarret de veritat. No entenc com és que encara hi ha gent que fuma tabac. Jo tinc un amic que es va intoxicar amb un cigarro d'aquests. Estava tan enganxat, que se'l va acabar encenent i fumant-se el plàstic. Li gotejava, perquè el plàstic calent és el pitjor que hi ha: "Ostres, això és per masoques!". I també es va tornar masoquista.
Els més agosarats ho proven amb l'acupuntura. Dic agosarats perquè jo veig una agulla i em cago. L'altre dia se'm va descosir la vora dels pantalons i me'ls vaig grapar; tot per no veure una agulla. Jo sempre he pensat que l'acupuntura és com fer vudú, però al revés. Mentre et van clavant les agulles, deus tenir tots els ninos de casa cagant-se en tu. Un dia em van posar moltes agulles i feia un mal! Li vaig dir: "Maestro, ¡me está saliendo una gota de sangre!". I ell va dir: "¡Esto es nolmal, es nolmal". La treu, i el cabró la torna a clavar al mateix puesto. Em va deixar que semblava el Hellraiser: "Ahola relájese". Però com t'has de relaxar, despullat amb 134 agulles clavades? El més greu és que quan el meu sistema nerviós va acceptar que allò era una realitat, ve el tio --al ser xinès no el sents arribar, perquè van amb aquelles sabatilles de dona--, i diu: "Ahora hay que dal vueltas agujas". Comença a girar les agulletes com si sintonitzés Catallunya Ràdio... I unes descàrregues! "¡Estoy peor que cuando he entrado!". Però hem de tenir respecte, eh! Perquè la medicina xinesa és molt antiga! Clar que també és antiga la Marujita Díaz i ja veus tu el respecte que li té el Dinio.
Quan algú està deixant de fumar ho notes de seguida. D'entrada, s'engreixa molt. Diu: "És que quan fumava, menjava menys". I tu: "Perquè et treia la gana?". I ell: "No, perquè si obria la boca em queia el cigarro". També notes que estan més irritables. Els dius: "Bon dia!". I et contesten, emprenyadíssims: "Comparat amb quin!". En definitiva: estan ansiosos. Els experts sempre diuen: "Quan deixes de fumar, el més important és tenir ocupades les mans i la boca". Jo en conec un que ho va provar. Tenia tot el dia les mans i la boca ocupades: no diré amb què. Però no li va servir de res. Va aprendre a fumar per altres llocs. Ara es guanya la vida al Circo Medrano, que és francès.
La majoria de gent que fuma ha començat de petit. Reconeguem-ho. Amagat a l'habitació, i apagant els cigarrets a l'ampit de la finestra. Que ta mare veia les marques i tu: "Això? Són cagades de colom". "Què mengen aquests coloms, perquè ho cremen tot!". A mi van arribar a escorcollar-me al rebedor. I quan t'enganxaven el paquet de Lola, et fotien una gleva que anaves d'un costat a l'altre de l'habitació, traient fum per les orelles: semblaves el botafumeiro. Me'n recordo que un amic meu fumava al balcó de casa seva i apagava les burilles als testos de les plantes. Van acabar més enganxades a la nicotina que ell. Sorties al balcó a fumar, i els geranis et fotien el cigarro.
Era una planta com carnívora, però fumadívora.
Quan fumes de petit et mareges, perquè no hi estàs acostumat. Desprès, descobreixes que hi ha uns cigarros que també maregen, encara que hi estiguis acostumat. Jo sempre he estat molt pardillo per aquestes coses. Me'n recordo que una vegada estava en un parc i em van preguntar: "Tens paper?". I els vaig dir: "Només tinc un Kleenex, però si el doblegues bé pots aprofitar tot l'espai". Amb el temps vaig entendre que no es referien a paper de vàter.
Quan ets jove, no sé per què, fumes de tot: fulles d'avellaner, pell de plàtan, camamilla, pastilles d'Avecrem... El primer que trobes per casa. Un amic meu es va fumar, per error, herbes laxants. No va fer una calada: va fer una cagada que li va durar una setmana: "Aquest cigarro no puja, més aviat baixa!".
Qui vulgui fumar, que fumi. Però si les autoritats sanitàries adverteixen que el tabac perjudica seriosament la salut, vol dir que ells també l'han provat.
